MAGIA A LA LUZ DE LA LUNA

El cinema de Woody Allen té diversos registres, segons com li agafa. Per sobtant que sembli a alguns, té el drama (que abans era filobergmanià) com ara en films recents: Match Point, Scoop, El sueño de Cassandra, o Blue Jasmine, o com l’electritzant i hilarant Misterioso asesinato en Manhattan, on pot o no haver cert humor, però que connota una visió definitivament negra, una visió del món propera al nihilisme, on hom podria percebre fins i tot una denúncia de l’estupidesa, de la ceguesa que de vegades inutilitza l’home, o de l’absència de justícia divina, que permet les atrocitats sense que hi hagi càstig. D’altra banda, té el film còmic sòlid, exquisit fins i tot pel que fa a la seva posada en escena i vestuari, com podria ser Medianoche en París, o La maldición del escorpión de jade (per bé que aquesta darrera no va convèncer tothom), o Balas sobre Broadway, on aplica un cert to més o menys lleuger, amb una intenció clara de “divertimento”. En aquests films, pot aparèixer la màgia, com als primers, i pot haver igualment uns diàlegs brillants, però existeix en ells una certa vitalitat, una joie de vivre molt explícita i particular, de vegades gairebé de comèdia shakespeareana, que en el primer grup costa de trobar. Després, encara ens atreveríem a suggerir un tercer grup, on el material és extremament lleuger, fins i tot el guió i els continguts. Aquí podríam trobar errors i horrors garrafals com Vicky Cristina Barcelona, però també cintes potables com ara Ladrones de medio pelo, Poderosa Afrodita, A Roma con amor, i la que ens ocupa, Magia a la luz de la luna, la qual, en certs aspectes, podria també ser al segon grup.

DSCF8296.RAF

Més enllà que no se li pot demanar a ningú que faci obres mestres una rere de l’altra, i que admetem des d’ara mateix que el film no n’és cap, tampoc és com per dinamitar-la, com alguns han pretès. Tot el contrari, és un film molt agradable, que no demana gaire de nosaltres com a espectadors més enllà que fruïm amb una història que l’atzar al qual és tan afeccionat faci que acabi essent d’amor. Allen no sols recorre de nou a la seva volguda màgia, sinó que en fa d’aquesta el seu tema central al film. El dúctil Colin Firth encarna aquí un mag de renom que simula ésser el xinès Wei Ling Soo, en el marc dels anys 20, als EUA, capaç de fer desaparèixer tot un elefant a l’escenari, i que curiosament es dedica com a passatemps a desemmascarar els espiritistes tan de moda en aquells anys. En suma, és un escèptic malgrat l’ofici al qual es dedica amb tant d’èxit. Cert dia, un seu amic, també mag, li informa que a la Riviera française hi ha una noia canadenca, tota una troballa (Emma Stone), que fa estralls en la petita comunitat saxona tot endevinant coses íntimes de la gent i convocant els morts.

Cap a la la Costa Blava que se n’hi va amb l’amic per retrobar-se amb la seva tia, la impagable Eileen Atkins (eminent dama de teatre, guionista, i amiga personal de Woody des de fa molt), i amb els amics d’alta societat que freqüenta, que són els que han acollit a la jove espiritista i a sa mare (Marcia Gay Harden).

30

El discurs de la cinta gira tota l’estona entorn de la veracitat o no de les capacitats espiritistes de Stone, la qual arriba a desencaixar fins i tot a Firth tot endevinant-li coses que ningú no pot saber. Firth és un arrogant prepotent i cregut, d’aquells als quals Woody Allen li encanta deixar en ridícul (i ara pensem en el director de documentals televisius que encarna Alan Alda a Delitos y Faltas), que en dubtarà durant estona llarga. Més enllà de la història concreta, la cinta convida a reflexionar entorn de la necessitat de posar un xic de màgia a les nostres vides, la necessitat d’evitar que el prosaisme envaeixi tota la nostra existència. Des d’aquesta perspectiva, s’entén molt millor un personatge com el de Cecilia (Mia Farrow) a La Rosa Púrpura de El Cairo, quan decideix somniar cada dia en la foscor de la sala de cinema per fugir del seu prosaisme depriment, fins al punt que el desig de fantasia fa el miracle quan els personatges de la pantalla decideixen intervenir en el món real, en un tour de force metafictici que fa el film postmodern.

Magia-a-la-luz-de-la-luna_reference (1)

Magia a la luz de la luna potser és un dels films d’Allen en què es percep millor l’autèntica postura del cineasta davant la vida: no li ha interessat mai la realitat. Allen va arribar a dir en alguna ocasió quelcom així com que “la realitat no m’interessa, llàstima que sigui l’únic lloc on es pot menjar un bon bistec”. Considera aquest món horrorós, brut, cruel, capaç de les atrocitats més inimaginables sense parpellejar ni un cop; en ell no hi ha ànima. Prou que ho ha reflectit en cert films com ara a Delitos y faltas. Per això, quan Allen es mostra lluminós, cal deixar-se contagiar de la seva alegria. El film té una fotografia de Darius Khondji senzillament meravellosa. La Costa Blava queda captada com si fos el paradís, l’Arcàdia dels saxons que hi sojornen, igual que una nova Toscana; els colors són suaus, i la llum brillant. La posada en escena i el vestuari són impecables.

La pel·lícula torna a evidenciar l’estranya i impossible enyorança que Allen sent per la dècada dels anys 20, i potser quelcom dels 30, prou manifesta en la música que escull per a gairebé totes les seves cintes. Pensem en la posada en escena de Medianoche en París, on s’ensuma l’època dels Hemingway i Fitzgerald parisencs com feia temps no s’experimentava; o en Balas sobre Broadway, per només citar uns pocs títols.

MITML-H

Magia a la luz de la luna no serà una obra mestra, però deixa un bon record, i ens recorda el Woody Allen que també mig li agrada jugar amb els gèneres i les situacions paradoxals amb cert misteri i/o suspens: aquests moments que sap, com a bon narrador, que treballen a favor d’aconseguir l’atenció del espectador.

Ignasi Juliachs

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s